"Internet desafia moltes regles antigues sobre com difondre coneixement i fer negocis amb la cultura"
La gran enciclopèdia de la Xarxa no podria estar representada per un millor perfil: empresari jove nord-americà, d'ascendència índia i japonesa, erudit, visionari i filantròpic. Kul Takanao Wadhwa, director de Wikimedia, va passar el 22 de febrer per Barcelona amb l'encàrrec d'una conferència a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), tot mirant de reüll la macrotrobada internacional de telefonia mòbil, recentment celebrada a la ciutat. Parla molts idiomes, segurament perquè li agrada parlar. Els seus gestos asiàtics el porten a meditar tot el que diu amb un somriure tranquil, i a respondre de manera concisa cada pregunta formulada.
JORDI MONTANER | 2 DE MARÇ DE 2010
La seva laboriositat causa vertigen ...
És el que té fer el que t'agrada, de manera voluntària. Des del 2001, hem creat 13 milions d'articles en 271 idiomes. Hem omplert 17 milions de pàgines amb 325 milions d'entrades. Rebem 350 milions de visites al mes, amb 100.000 col·laboradors actius que ens proporcionen dades una mitjana de cinc vegades cada 30 dies. I només comptem amb 35 empleats a sou.
Una empresa eficient... Però em temo que això d'expandir coneixements més enllà del pur entreteniment no genera gaire rendiment. No oblidem que el servei que proporcionen és gratuït...
Treballem per i per a la comunitat, una comunitat que requereix consumir tecnologies per poder beneficiar-se dels nostres oferiments. Aquestes tecnologies incorporen novetats continuades al mercat, i hi ha un gran afany de consum en aquest sentit. Aquí a Barcelona hem assistit recentment a una gran trobada d'experts en telefonia mòbil àvids de continguts sobre els quals explotar les seves tecnologies. Wikimedia funciona, en aquest sentit, com una plataforma idònia.
A més de la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure, disposem d'un Viccionari universal, Viquitextos (una biblioteca de documents), Viquidites (una col·lecció de dites i frases cèlebres universals), Viquillibres (per ara portem publicats mig centenar de llibres digitals)Viquiespècies (una col·lecció d'espècies naturals, amb la seva descripció, dades biològiques, etcètera), Viquinotícies, Viquimèdia Commons (un dipòsit multimèdia), Viquiversitat (una universitat virtual) i Meta-Viqui (un servei de coordinació multilingüe). Veurem què més se'ns ocorre en un futur.
Els detractors de la Viquipèdia li atribueixen poc rigor. Les informacions no estan ben contrastades o supervisades per experts...
La idea inicial del projecte era la de treballar només amb experts que acreditessin el valor de les informacions penjades, sobretot en matèria científica. Tanmateix, vam descobrir que en una obra oberta i interactiva d'aquesta naturalesa, els biaixos informatius es corregeixen amb gran immediatesa i gairebé de forma espontània. Cadascú és lliure d'aportar el seu punt de vista i les seves dades. Pot ser que hi hagi un ball de xifres o dades inicial, però a la llarga hem après que s'estabilitza en la seva forma més comunament acceptada. Amb tot, admeto que un 30% de les informacions poden contenir dades encara no verificades. La velocitat amb què es diuen coses és superior a la de contrastar.
El gran descobriment de Wikimedia és el poder que tenen els internautes de tot el món per consensuar raons de forma lliure i espontània. Internet és, en aquest sentit, una revolució democràtica sense precedents.
Ciència infusa per a tots...
I no només ciència. Només una tercera part de les entrades al web en castellà es refereixen a temes de ciència. A la gent també li agrada consultar per curiositats, aspectes d'actualitat, referències culturals o la veritable identitat de personatges de l'esport, el cinema o la televisió.
Poden semblar temes menors, frívols, però és la matèria amb què es vesteix la societat i, la nostra, és una enciclopèdia social.
Entre els seus projectes hi ha el d'aixecar una universitat virtual... Potser és la fi de les grans institucions universitàries; els degans es quedaran sense feina.
No ho crec. Es tracta que aquestes universitats, sense menysprear el seu passat o la seva tradició, quedin obertes, exposades al futur. I el futur és a la Xarxa. He tingut l'oportunitat de conèixer els secrets amb què opera la UOC i em sembla un bon exemple d'universitat competent de cara al futur... Una anècdota: la primera Viquipèdia escrita en un idioma diferent a l'anglès va ser la catalana.
A més d'algunes universitats, també tremolen les indústries editorials...
Vivim una revolució espontània, no dirigida, lliure. Internet desafia moltes regles antigues sobre com difondre coneixement i fer negocis amb la cultura... Només cal veure què està passant: Microsoft, Google, Apple, Amazon, Facebook... Totes aquestes empreses comencen a operar com a editors de llibres, música i pel·lícules. Caldrà posar-nos d'acord en qüestions legals i de competència, però la sort ja està tirada.
Creu que totes les cultures que avui sobreviuen en aquest planeta podran competir a Internet amb igualtat d'oportunitats?
És una de les nostres preocupacions principals. No serà fàcil sense que totes aquestes cultures comencin per disposar d'una plataforma d'expressió. A Wikimedia convertim la multiculturalitat en un dels nostres primers propòsits. Les definicions de tot poden variar en funció de quina cultura les interpreti. Per aquest motiu les nostres dades no són úniques ni unívoques, admetem múltiples aspectes a una realitat comuna; o arribem junts a la meta o no hi arriba ningú. Reconec, però, que aquesta és la part més complicada del nostre treball.
Abans ha citat a les grans empreses del sector. No tem que s’acabin devorant les unes a les altres per la gestió d'interessos comuns?
La Xarxa no admet monopolis. A més, les coses succeeixen aquí com si tots depenguéssim els uns dels altres. Moltes multinacionals estan obligades a pactar transferències de patents o tecnologies amb altres... Diguem que hi ha més voluntat de seure i parlar que d'inaugurar una guerra comercial.
