dijous, 25 de març del 2010

Reflexionem-hi senyores i senyors, reflexionem-hi!

Avui voldria compartir amb vosaltres una petita reflexió sobre les tecnologies 2.0 i el món d'Internet: Som addictes a aquest producte? Podem viure sense ell?


Fa poc, vaig estar al Nepal, a Gorepani, un poble remot situat a 3.200 metres d'altitud, de la zona dels Annapurnes, i em vaig poder connectar a Internet per fer ús de les xarxes socials i així comunicar-me amb la meva gent... La meva reflexió ara és: Calia passar prop d'uns 45' connectat a internet, quan em vaig desplaçar milers de kilòmetres per conèixer aquesta regió de l'Himàlaia?

Us passo el link del web d'un filòsof, en Ramon Alcoberro, que parla d'aquesta ciberdependència:


Reflexionem-hi senyores i senyors, reflexionem-hi!


dimecres, 17 de març del 2010

Meravelles de la tecnologia: un soldat cec que hi veu amb la llengua!

Avui he llegit un article que parla sobre un soldat del Regne Unit que hi veu amb la llengua.

L'article diu que aquest soldat fa tres anys que es va quedar cec pels efectes d'una granada que va explotar a prop seu quan lluitava a Bàssora (Iraq). Però que ara, a través d'un dispositiu electrònic, anomenat Brainport, que li han instal·lat al cervell és capaç de veure-hi amb la llengua...

L'invent es basa en el principi de substitució de sentits -un sentit pot ser reemplaçat per un altre-. En aquest cas, els receptors sensitius de la llengua fan les funcions dels fotoreceptors dels ulls, a través d'unes ulleres de Sol que porten instal·lada una càmera. Aquesta va connectada a un aparell que converteix les imatges en estímuls elèctrics i els passa a la llengua a través d'un tub de plàstic que acaba en una mena de 'piruleta' plena de microelectrodes.

La diferent intensitat que se sent a la llengua -com una mena de formigueig- es correspon amb el negre, el blanc i el gris de les imatges, el que permet a l'afectat percebre la llum i la foscor i visualitzar en el cervell la forma dels objectes que té davant. També percep una mica de perspectiva i de profunditat....

Com he dit, meravelles de la ciència!

L'article el podeu llegir en aquest link:

dimarts, 9 de març del 2010

La nevada d'ahir i la NAO

La nevada d'ahir m'ha portat a reflexionar sobre els seus possibles orígens, i una de les respostes a les que he arribat es troba en el fenomen cíclic anomenat l'Oscil·lació de l'Atlàntic Nord (NAO).

La NAO és un fenomen climàtic que es dóna a la regió de l'Atlàntic Nord degut a les fluctuacions dels nivells de pressió atmosfèrica entre Islàndia (pressió baixa) i les Açores (pressió alta). Aquesta diferència de pressions condiciona la força i la direcció dels vents de l'Oest i les tempestes d'Europa.

Quan la NAO es troba en la seva fase positiva, hi ha una gran diferència de pressió entre Islàndia i les Açores, de manera que els vents de l'oest són més forts. Això dóna estius frescos, hiverns suaus i humits a Europa Central i a la seva façana atlàntica. En canvi, quan la NAO es troba en la seva fase negativa, no hi ha diferència de pressions, no es donen els vents de l'oest i com a conseqüència el sud d'Europa i el Nord Àfrica pateixen hiverns més freds, més pluges i les tempestes més fortes.

Podríem dir, per tant, que aquesta nevada és resultat de la Fase Negativa de la NAO. Una possibilitat a tenir en compte, abans algú no l'atribueixi única i exclusivament a un fenomen relacionat amb el canvi climàtic.







divendres, 5 de març del 2010

Un company de trapelleries pel diòxid de carboni...


Sembla que cada cop més, s'accepta el fet que l'escalfament global del Planeta va estretament lligat a l'emissió de CO2 a l'atmosfera.

El CO2 és un gas d'efecte hivernacle, això vol dir que reté l'escalfor del Sol que la Terra retorna a l'atmosfera, de manera que l'escalfor no s'escapa a l'exterior. Així doncs, la Terra es va escalfant any rere any i, com a conseqüència, els gels de la Terra es desfan de mica en mica.

Una de les conseqüències d'aquesta fusió és l'alliberament d'un gas, abans atrapat sota les capes de gel, que s'emmagatzema a l'escorça terrestre: el metà (CH4), un gas que presenta un gran potencial d'efecte hivernacle, molt més elevat que el CO2.

Un equip de científics russos ha descobert que s'està desfent la capa de gel que recobria el fons marí Àrtic i, com a conseqüència, s'allibera una gran quantitat d'aquest gas a l'atmosfera...

Aquí us passo el link que resumeix l'article d'aquests científics publicat a Science:

http://bit.ly/aKtDiQ

Creieu que ho pararem????



dimecres, 3 de març del 2010

Entrevista a Kul T. Wadhwa, Enginyer del coneixement i director de Wikimedia

"Internet desafia moltes regles antigues sobre com difondre coneixement i fer negocis amb la cultura"

La gran enciclopèdia de la Xarxa no podria estar representada per un millor perfil: empresari jove nord-americà, d'ascendència índia i japonesa, erudit, visionari i filantròpic. Kul Takanao Wadhwa, director de Wikimedia, va passar el 22 de febrer per Barcelona amb l'encàrrec d'una conferència a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), tot mirant de reüll la macrotrobada internacional de telefonia mòbil, recentment celebrada a la ciutat. Parla molts idiomes, segurament perquè li agrada parlar. Els seus gestos asiàtics el porten a meditar tot el que diu amb un somriure tranquil, i a respondre de manera concisa cada pregunta formulada.


JORDI MONTANER | 2 DE MARÇ DE 2010


La seva laboriositat causa vertigen ...


És el que té fer el que t'agrada, de manera voluntària. Des del 2001, hem creat 13 milions d'articles en 271 idiomes. Hem omplert 17 milions de pàgines amb 325 milions d'entrades. Rebem 350 milions de visites al mes, amb 100.000 col·laboradors actius que ens proporcionen dades una mitjana de cinc vegades cada 30 dies. I només comptem amb 35 empleats a sou.


Una empresa eficient... Però em temo que això d'expandir coneixements més enllà del pur entreteniment no genera gaire rendiment. No oblidem que el servei que proporcionen és gratuït...


Treballem per i per a la comunitat, una comunitat que requereix consumir tecnologies per poder beneficiar-se dels nostres oferiments. Aquestes tecnologies incorporen novetats continuades al mercat, i hi ha un gran afany de consum en aquest sentit. Aquí a Barcelona hem assistit recentment a una gran trobada d'experts en telefonia mòbil àvids de continguts sobre els quals explotar les seves tecnologies. Wikimedia funciona, en aquest sentit, com una plataforma idònia.

A més de la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure, disposem d'un Viccionari universal, Viquitextos (una biblioteca de documents), Viquidites (una col·lecció de dites i frases cèlebres universals), Viquillibres (per ara portem publicats mig centenar de llibres digitals)Viquiespècies (una col·lecció d'espècies naturals, amb la seva descripció, dades biològiques, etcètera), Viquinotícies, Viquimèdia Commons (un dipòsit multimèdia), Viquiversitat (una universitat virtual) i Meta-Viqui (un servei de coordinació multilingüe). Veurem què més se'ns ocorre en un futur.


Els detractors de la Viquipèdia li atribueixen poc rigor. Les informacions no estan ben contrastades o supervisades per experts...


La idea inicial del projecte era la de treballar només amb experts que acreditessin el valor de les informacions penjades, sobretot en matèria científica. Tanmateix, vam descobrir que en una obra oberta i interactiva d'aquesta naturalesa, els biaixos informatius es corregeixen amb gran immediatesa i gairebé de forma espontània. Cadascú és lliure d'aportar el seu punt de vista i les seves dades. Pot ser que hi hagi un ball de xifres o dades inicial, però a la llarga hem après que s'estabilitza en la seva forma més comunament acceptada. Amb tot, admeto que un 30% de les informacions poden contenir dades encara no verificades. La velocitat amb què es diuen coses és superior a la de contrastar.

El gran descobriment de Wikimedia és el poder que tenen els internautes de tot el món per consensuar raons de forma lliure i espontània. Internet és, en aquest sentit, una revolució democràtica sense precedents.


Ciència infusa per a tots...


I no només ciència. Només una tercera part de les entrades al web en castellà es refereixen a temes de ciència. A la gent també li agrada consultar per curiositats, aspectes d'actualitat, referències culturals o la veritable identitat de personatges de l'esport, el cinema o la televisió.

Poden semblar temes menors, frívols, però és la matèria amb què es vesteix la societat i, la nostra, és una enciclopèdia social.


Entre els seus projectes hi ha el d'aixecar una universitat virtual... Potser és la fi de les grans institucions universitàries; els degans es quedaran sense feina.


No ho crec. Es tracta que aquestes universitats, sense menysprear el seu passat o la seva tradició, quedin obertes, exposades al futur. I el futur és a la Xarxa. He tingut l'oportunitat de conèixer els secrets amb què opera la UOC i em sembla un bon exemple d'universitat competent de cara al futur... Una anècdota: la primera Viquipèdia escrita en un idioma diferent a l'anglès va ser la catalana.


A més d'algunes universitats, també tremolen les indústries editorials...


Vivim una revolució espontània, no dirigida, lliure. Internet desafia moltes regles antigues sobre com difondre coneixement i fer negocis amb la cultura... Només cal veure què està passant: Microsoft, Google, Apple, Amazon, Facebook... Totes aquestes empreses comencen a operar com a editors de llibres, música i pel·lícules. Caldrà posar-nos d'acord en qüestions legals i de competència, però la sort ja està tirada.


Creu que totes les cultures que avui sobreviuen en aquest planeta podran competir a Internet amb igualtat d'oportunitats?


És una de les nostres preocupacions principals. No serà fàcil sense que totes aquestes cultures comencin per disposar d'una plataforma d'expressió. A Wikimedia convertim la multiculturalitat en un dels nostres primers propòsits. Les definicions de tot poden variar en funció de quina cultura les interpreti. Per aquest motiu les nostres dades no són úniques ni unívoques, admetem múltiples aspectes a una realitat comuna; o arribem junts a la meta o no hi arriba ningú. Reconec, però, que aquesta és la part més complicada del nostre treball.


Abans ha citat a les grans empreses del sector. No tem que s’acabin devorant les unes a les altres per la gestió d'interessos comuns?


La Xarxa no admet monopolis. A més, les coses succeeixen aquí com si tots depenguéssim els uns dels altres. Moltes multinacionals estan obligades a pactar transferències de patents o tecnologies amb altres... Diguem que hi ha més voluntat de seure i parlar que d'inaugurar una guerra comercial.