Avui voldria compartir amb vosaltres una petita reflexió sobre les tecnologies 2.0 i el món d'Internet: Som addictes a aquest producte? Podem viure sense ell?
Fa poc, vaig estar al Nepal, a Gorepani, un poble remot situat a 3.200 metres d'altitud, de la zona dels Annapurnes, i em vaig poder connectar a Internet per fer ús de les xarxes socials i així comunicar-me amb la meva gent... La meva reflexió ara és: Calia passar prop d'uns 45' connectat a internet, quan em vaig desplaçar milers de kilòmetres per conèixer aquesta regió de l'Himàlaia?
Us passo el link del web d'un filòsof, en Ramon Alcoberro, que parla d'aquesta ciberdependència:
Reflexionem-hi senyores i senyors, reflexionem-hi!
reconec que una mica ciberadicta soc.... no passa ni un dia que no obri una de les quaranta mil xarxes socials on estic registrada.... suposo que soc adicte a estar en contacte amb la gent, saber que fa, que necessita o simplement que explica, soc adicte a compartir enllaços al twitter, compartir informació, noticies, o tonteries que he trobat per internet.... però com tot, si es fa amb mensura, no pot ser dolent no? o m'estic enganyant a mi mateixa?;)
ResponEliminaFlores! T'has mirat el link que he adjuntat??? En aquesta pàgina en Ramon Alcoberra explica que es considera una addicció patològica quan deixes de fer coses de la teva vida quotidiana per connectar-te a Internete! O sigui que no pateixis dona!
ResponEliminaaixò explica-li a ma mare!!;P
ResponElimina